La ciudad y las estrellas - Arthur C.Clarke

La Ciudad y Las Estrellas 

Arthur C. Clarke

Edhasa

Realitat virtual, immortalitat, telepatia, intel·lecte pur...l' Home més enllà dels seus límits però atrapat en un món perdut i  per la superstició i la por. Diaspar, Lys, dues ciutats separades: raó i emoció? La solució? L'esperit intrèpid del progrés. Una novel·la amb moltes coses i potser una mica decepcionant en el desenllaç i un esquelet narratiu una mica forçat. Tot i això Clarke aconsegueix dotar a l'acció a vegades de nervi i emoció. Un clàssic de la ciència ficció a tenir en compte. 

Tretze Tristos Tràngol - Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol.
Tretze tristos tràngols. 
Ed. La Campana

13 contes amb l'únic lligam de la tristesa o desencant. Un xic desigual i dispar. Alguns contes brillants que recorden l'escriptor de La Pell Freda o de la Pandora al Congo i d'altres una mica impersonals i que semblen més aviat exercicis o provatures més que contes amb entitat pròpia.

Un Mundo Feliz - Aldous Huxley

Aldous Huxley

Un Mundo Feliz
Edhasa

El Lector Pacient diu:

Un clàssic de la ciència ficció que no coneixia. Només recordava vagament una sèrie de TV entrevista d'amagatotis de petit amb uns zombis cridant "Soma, Soma".  La novel·la s'inscriu en el subgènere de les antiutopies com 1984 de George Orwell però crec que no arriba al seu nivell. 

La novel·la de Huxley manca de vida pel meu gust i li sobra ràbia. Els personatges són massa caricaturescs -sobretot l'infeliç salvatge, que arriba a escenes d'un patetisme una mica passat de voltes- i semblen marionetes en mans d'una pluma massa cruel. No t'estimes els personatges, els suportes, i a vegades la lectura es fa feixuga.  

En qualsevol cas la visió d'una societat classista en base a la selecció genètica controlada per la propaganda de l'oci i el mínim esforç segueix sent d'una actualitat que sorprèn en una novel·la publicada per primer cop el 1932. 

La bicicleta estàtica - Sergi Pàmies

Sergi Pàmies
La bicicleta estàtica
quadern crema

El Lector Pacient diu:

Un Pàmies personal i  autobiogràfic que usa la cuirassa de l'humor per entreveure sentiments, frustracions, anhels, desitjos però sobretot una humanitat autèntica i sense escarafalls. La figura del pare, la relació amb els fills (meravellós Unplugged), les relacions de parella, la infància recordada... Grans temes en petits contes que fan petites anatomies amb una mirada escèptica, sí, però amb una dosi d'humanitat. 

En resum un plaer autèntic, una delícia. 

Anatomía de un instante - Javier Cercas

Javier Cercas

Anatomía de un instante

Mondadori

El Lector Pacient diu:

Interessant lectura que no ha posat a prova la paciència del lector; potser només en certs passatges repetitius i obsessius (?) sobre el personatge d'Adolfo Suárez. I és que el llibre de Cercas, més que del 23 F, els seus complots, les seves incògnites i conseqüències és un apropament als personatges claus d'aquella època. 

Suárez i el seu patetisme heroic; Gutiérrez Mellado i la seva lleialtat en la traïció, Carrillo i la contradicció del comunista més monàrquic; el Rei amb la seva ambigüetat tan perillosament volàtil...

Retrat d'una època - la transició - que ben bé podria haver acabat d'una altra manera.